Primers dies del segon any a Terrassa, a pesar que encara estigui cursant assignatures de primer. Quan molta gent em pregunta, -el curs bé? a voltes no sé que respondre. Sí, en general el curs va anar bé, però quan dic els resultats, em sento un poc cohibida, perquè en sóc conscient que no són els resultats que encaixen en la resposta -ai, sí, bé, bé-.
Espero que aquest any pugui dur a terme el meu pla de canviar. Evidentment que no parlo de canviar jo com a persona, si no de canviar els mes hàbits, per a poder dur una vida més neta, mes còmoda i satisfactòria. Sentir-me plena per haver fet allò que jo volia.
De moment estic a un pis, que em complau força. Tinc una habitació que em genera bones vibracions. Sembla mentida, però el fet de tindre una finestra exterior fa molt. Fa que m'alci pels matins, que agafi els dies en una mica més d'energia i ganes (importantíssim!) i fa que em senti a gust. En el pis passat vaig adoptar un salut molt pessimista i ofuscada. No em sentia gens còmode, era com un ratolí tancat a una capsa de sabates.
Bé, estic sent massa positiva potser i m'estic deixant un punt important, que no és tan bo. No tinc companys de pis de moment. I això m'entristeix un poc, a pesar de la típica frase de, més val sol que mal acompanyat.
Ahir vaig invitar a antic companys de pis a sopar. Tenia ganes de veure'ls i xerrar amb ells, però a part també ho vaig fer, perquè no m'agrada sopar sola, només sentint i veient la televisió...
Estem a dimarts i de moment he sortit prou contenta de les classes, però no vull precipitar-me, temps al temps, poc a poc i bona lletra que'n diuen, Però sé com sóc, començo alguna cosa en moltes ganes i acabo per abandonar-la un poc i anar sempre a última hora. Un dels espectes que he de canviar, com ja he mencionat al principi.
Entra el sol a l'habitació i a la vida, viatjant en mandyet.