La persona que en un lloc estrany fa que et sentes com a casa

En fí, com ja dic, estes són les coses de la vida.

Ra

Primers dies del segon any a Terrassa, a pesar que encara estigui cursant assignatures de primer. Quan molta gent em pregunta, -el curs bé? a voltes no sé que respondre. Sí, en general el curs va anar bé, però quan dic els resultats, em sento un poc cohibida, perquè en sóc conscient que no són els resultats que encaixen en la resposta  -ai, sí, bé, bé-.
Espero que aquest any pugui dur a terme el meu pla de canviar. Evidentment que no parlo de canviar jo com a persona, si no de canviar els mes hàbits, per a poder dur una vida més neta, mes còmoda i satisfactòria. Sentir-me plena per haver fet allò que jo volia.
De moment estic a un pis, que em complau força. Tinc una habitació que em genera bones vibracions. Sembla mentida, però el fet de tindre una finestra exterior  fa molt. Fa que m'alci pels matins, que agafi els dies en una mica més d'energia i ganes (importantíssim!) i fa que em senti a gust. En el pis passat vaig adoptar un salut molt pessimista i ofuscada. No em sentia gens còmode, era com un ratolí tancat a una capsa de sabates.
Bé, estic sent massa positiva potser i m'estic deixant un punt important, que no és tan bo. No tinc companys de pis de moment. I això m'entristeix un poc, a pesar de la típica frase de, més val sol que mal acompanyat.
Ahir vaig invitar a antic companys de pis a sopar. Tenia ganes de veure'ls i xerrar amb ells, però a part també ho vaig fer, perquè no m'agrada sopar sola, només sentint i veient la televisió...
Estem a dimarts i de moment he sortit prou contenta de les classes, però no vull precipitar-me, temps al temps, poc a poc i bona lletra que'n diuen, Però sé com sóc, començo alguna cosa en moltes ganes i acabo per abandonar-la un poc i anar sempre a última hora. Un dels espectes que he de canviar, com ja he mencionat al principi.

Entra el sol a l'habitació i a la vida, viatjant en mandyet.

Memòria[M](t)=Mo·e^-(λt)

Los peces de colores sólo tienen 3 segundos de memoria, ¿lo  sabías?, si tardan 3 segundos en rodear la pecera todo es nuevo otra vez, cada vez que dos peces se ven, es como la primera vez.

35ºC

Ara fa uns mesos, o potser no tant, potser fa simplement unes setmanes, no ho recordo ben bé, se'm van acabar les series que mirava, i vaig començar-ne alguna, però, no acabava de trobar-los-hi  la motivació, necessitava quelcom lúdic, però que al moment fossa reflexiu, algo currat.
I he de dir, que he trobat allò que buscava en esta sèrie; Six feet under , traduïda al castellà com a A dos metros bajo tierra.
Si tingues que definir-la en poques paraules potser me decantaria per, la vida, cada personatge és un món completament diferent, cada personatge afronta al vida d'una manera diferent i completament real, inclus a voltes acabes per identificant-te un poc, per la manera d'actuar enfront certes situacions.
Ah, i destacar, que dintre de la paraula de definició, està també la mort com a part de la vida.

Com es nota que és estiu u hi ha temps per a estes coses!

Good times for a change

Punt1. 

He estat pensant i necessito (i vull) tindre un recull de fragments de pel·lícules (o pel·lícules senceres, per què no) que em marquen i em generen una reflexió, o simplement que em commouen i crec que són rellevants a la meua vida. 

Podria crear un arxiu .odt, i anar posant els links, cutre. Podria descarregar-m'ho i emmagatzemar-ho en una carpeta a l'ordenador, bona alternativa, però ocupa força espai i de moment encara no tinc memòria externa suficient, en un futur segurament. De moment crec que el lloc idoni per posar els fragments de les pel·lícules que em marquen és aquest blog. He escrit poc, però la intenció del blog era escriure les coses que em van passant dia a dia, des de que vaig vindre a viure a Terrassa, i això no es queda a banda.

Punt2.

Nous móns.

Superfície metàlica

Una de les sensacions que més m’agraden. Tornar a casa.
Tornar a casa després d’un més sense xafar els carrers del meu poble. Rebre una trucada dels cosinets, obrir la porta del carrer i sense pensar, deixant-te portar pels peus que ja és saben el camí, fer inconscientment el recorregut per a fer-los una visita i perquè no, sent q no tinc xocolata a casa, berenar.
Visitar els iaios, que en sentir el timbre ja es posen nerviosos per saber qui és i en veure’t deixen anar un ‘’-aii, la nostra xiqueta ja esta aquí!” mentre t’abrasen en totes les forces. Després de la benvinguda tot retorna a les típiques converses que solíem tindre quotidianament. Picar-te amb el iaio si els xiulets mentre sonava l’imne d’espanya estaven bé o no, rebre escridassades d’estil “-comunistes, q sou tots uns comunistes” i directament després rebre una altra abrasada.
Després de posar-te al dia, tornar cap  a casa passejant pels carrers que ja et saps de memòria, però ara t’ho mires tot en més enteniment i li dius al cusí “-ui, han canviat esta porta” i reps respostes estil, “-ah, sí, ja fa temps”.

Arribar a casa i merda, he perdut les claus. Se t’han caigut al sofà de casa la iaia mentre conversaves sobre el diario de patricia, el futbol, els gats...
Pensar, joder, ara he de tornar allí dalt a buscar les claus i a meitat camí te’n adones que lo que aquí prens com una distància gran, realment, per molt q creguis que has caminat molt, no has fet ni la distància que et recorres per a anar de travessera de les cors a sants.
I finalment después de sopar en la família, que res millor que una de local en los amics, posar-te al dia, anar al cine i acabar al Irlandès com vells temps.

3x10^8

El encara som a dimarts s'ha convertit a un: MERDA, JA SOM A DIMARTS!

Materials aïllants

A vegades tinc la sensació que necessito aïllar-me del món. Però contrariament per a no mostrar la meua raresa antisocial acabo sent més social del que sóc.
Em pregunto on em durà això.

It's hard to get by just upon a smile

Is a state of mind.

Descodificador A/D

Escriure, llegir i borrar. Pensar i reformar idees. Escriure llegir i borrar. Bufar, pensar, aclucar els ulls. Escriure llegir i borrar. Apretar els punys, inspirar. Escriure llegir i borrar...

Les meues paraules han perdut facultats, no saben expressar de forma exacta i precíssa el que em passa pel cap.

I la veritat, és que no sé que em passa ben bé, ni jo sóc capaç de donar-los forma i sentit als meus pròpis impulssos nerviosos.

Integrar per saber l'espai que has estat ocupant.

En un obrir i tancar d'ulls ja ha passat el primer quatrimestre. Demà faig l'últim examen. Crec que han sigut uns mesos que em duen a moltes reflexions personals. Que segurament em faran canviar algunes coses del meu dia a dia i triar un camí més concret. Fins ara he anat fent, deixant passar els dies, buscant noves inquietuds, adaptant-me encara.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Constants en el temps?

Començar i acabar l'any 2010 fisicament al mateix lloc, amb quasi les mateixes persones, com si ens haguessim mantingut constants en el temps, és a dir, com si no hagués passat res en 365 dies.

Però els petits detalls, com ara les converses que parlen de com ens hem trobat a faltar durant les setmanes, de com són les nostres vides, les noves experiències, les noves senssacions de la vida, nous sentiments, que em estat fent, records que ens han fan riure, records que ens fan plorar... Simplement, el fet de poder parlar de records i de verbs en passat, et fa reflexionar de com ha passat el temps.
Però te'n adones que tot i que en un any la teua vida ha pogut donar 1000 voltes, acabar-la al mateix lloc que l'ha vas començar és una de les coses més fantàstiques que hi ha.